dijous, 30 d’agost del 2007

La Saïda, en Bartolomé i la tieta Inés

Està sent la segona setmana consecutiva que faig torn de tarda, és a dir, que gairebé no faig res de profit en tot el dia (al matí que et lleves tard, i a la nit que t'entretens fins passades les dues de la matinada amb la XBox i d'altres banalitats) . I alguna estona que he pogut trobar l'he aprofitada per recuperar l'harmònica (bé, molt d'aquella manera, però aviam si enguany m'hi poso) i per traduir alguns articles de l'Alba Rico (ja en porto 9 en una setmana, de fet no esperava començar amb aquest ritme). D'altra banda, segueixo mandrós i asocial, situació que em temo que no canviarà fins que no m'instal·li a casa mons pares (finalment serà el dia 15) i abandoni aquesta descol·locació que no em permet d'establir massa rutines. D'altra banda, la topada de la Saïda Saddouki amb la Guàrdia Civil de Palma ("lo que me faltava, una mora catalanista", es lamentava el capità Bartolomé de las Casernas) és un exemple més de què el ressorgiment de l'Espanya més rància deixa de ser algo anecdòtic. Fins i tot els representants dels sectors que suposadament hi fan front (entengui's "socialistes") tenen cada cop menys vergonya a mostrar-se i reivindicar-se com una variant suau, però gens antagonista, de l'herència ideològica del franquisme. Serveixin com exemple la campanya contra la Rosa Regàs (que ha rebut tant de dreta com "d'esquerra" a causa de la seva defensa, entre d'altres, de dues de les heretgies més odiades: la catalana i la veneçolana chavista) i la imminent formació política a l'entorn del moviment Basta Ya. Una altra mostra d'aquest anticatalanisme visceral i sentit la tenim en aquesta entrada del blocaire El Submarí Terrestre ("no hablo en catalán porque tengo mucho amor propio"), la pàgina del qual aprofito per a recomanar entusiàsticament, a causa de les seva prosa viva ben saonada amb dosis de pensament exquisit i un molt fi sentit de l'humor. És fàcil d'imaginar-se la seva tieta Inés del bracet del capità Bartolomé, mirant-se sorruts com la nova generació d'immigrants els deixa en evidència.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan, was so glad to know the words to the songs, when Crowded House came to play in my city last week. One last word of thanks, because your having posted the lyrics here made it possible for me to be more familiar with the new material & enjoy it more. (They were wondeful, of course, in concert!)

moltes gràcies,
MJ

Joan Vecord ha dit...

Oh lucky you! I must wait until the 1st of October to hear Crowded House live in Barcelona... what a neverending month September will be!

PS: one last word of re-gratitude for your words!

Anònim ha dit...

In fact, I envy you because you have still to anticipate and enjoy seeing them--but it is wonderful even afterward!

If you have time, do let me know what you thought? I am on Facebook also, under "Em Jay Tallon." In any case, I wish you as much joy from the concert there as I had here...

Anònim ha dit...

La veritat és que vaig arribar a la teva pàgina de casualitat, buscant les lletres de l'últim disc de Crowded House (per cert, quin concertàs el d'ahir!) i m'he permés xafardejar una mica...em sembla que ho faré més sovint, tens una nova asidua, jeje.

Moltes gràcies per les lletres i les traduccions!

M.

Joan Vecord ha dit...

Benvinguda a bord! [O hauria de dir "a vort"?]. Espero no decebre expectatives, perquè malauradament la meva dedicació al bloc és força irregular. D'altra banda, fa temps que em corre pel cap el projecte de traduir al català totes les cançons dels Crowded obrint un altre blogspot com aquest que hi estigui dedicat en exclusiva. Si mai m'hi poso, espero que m'hi ajudis!

PS: per cert, no series la pèl-roja del concert, oi? ;-)

Anònim ha dit...

Jeje, home, més d'una vegada m'han dit que semblo pel-roja, però deu ser un efecte de la llum, perque mes aviat sóc castanya...de totes formes, al concert estava situada més enrera així que dubto que fos jo, hauràs de seguir buscant...Així que no et sabies "locked out". Jo vaig cantar la majoria, però he de reconéixer que alguna també se'm va escapar, i em va faltar "fingers of love". En resum, un dels millors concerts que he vist últimament (i pensa que vaig anar a Police la setmana passada). Bé, no m'enrotllo més...

Fins aviat!

M.