dijous, 31 d’agost del 2006

Israel, el Líban i Palestina (II)

Avui també aprofito el conflicte entre Palestina i Israel (i el bloc de l'Hernán Zin) per a ressenyar un altre dels aspectes que, si hi penso amb la sang calenta, em treuen de polleguera, però que tranquil i asserenat m'enfonsen en un sentiment de despreci pel món on visc: la normalitat amb què som capaços de viure a quatre passes dels qui pateixen. El poema Campo dei Fiori de Czeslaw Milosz en seria un testimoni literari, en uns versos on s'explica com el diumenge de Pasqua de l'any 1943 la gent d'un barri de Varsòvia riu, canta i balla mentre se senten explossions en la llunyania i l'aire els porta les cendres de la destrucció del Guetto jueu. Hernán Zin també en parla en la seva penúltima entrada, que titula Fuera de Gaza: una extraña sensación, ja que acaba de deixar pocs quilòmetres enrere la misèria i patiment dels palestins i es troba amb una Jerusalem alegre, dinàmica i despreocupada. Sensació similar que també descriu un mes i mig d'abans, quan hi arriba. Però vaja, jo ho faig gairebé cada dia: treballar a Plaça Catalunya té aquests avantatges! Amb total indiferència acabes trobant d'allò més normal esquivar captaires, rumaneses descalces, cremats i deformes de tota mena. Els primers dies em provocaven molta mala consciència i un nus a la gola, però no hi ha res que el temps no endolci. Fa poc encara em sobtaven els grups de negres il·legals que fugen com gossos dels controls policials, temorencs, cansats i carregats amb farcells plens dels productes que venen per les amples voreres del Passeig de Gràcia. Però ara ja no em sobten, gràcies a l'augment d'immigrants en aquesta penosa situació que han provocat la mesures inqualificables del govern espanyol amb l'allau de cayucos a les Canàries.

1 comentari:

Cooperacions Sumpèctic ha dit...

Ostres, això que citis poesia m'ha deixat una mica descol·locat. Segur que et trobes bé?